diumenge, 15 de novembre del 2015

Per què ens afecta tant la mort d'algú estimat tot i sabent que aquesta és inevitable i que deixarà de patir?

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 8 de novembre del 2015

Dissertació sobre Wittgenstein: la comunicació i el llenguatge

WITTGENSTEIN, COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
Aquesta dissertació tracta sobre la teoria de Wittgenstein fent referència al coneixement i al llenguatge. He optat per tractar aquest tema perquè moltes m’he trobat en la situació que, per exemple, en mig d’un examen o quan em fan una pregunta entenc el que em pregunten però no sé com explicar-ho. Segons Ludwig Wittgenstein això no pot passar ja que diu que si no saps com explicar quelcom, és que realment no ho entens[1]. Llavors el que em qüestiono en aquesta dissertació es sí aquesta idea expressada per en Ludwig és verdadera o no. Wittgenstein en el seu Tractatus logico-philosophicus[2] planteja un seguit de tesis les quals explica durant aquest. Després d’haver-lo escrit, deixa la filosofia durant uns anys i després hi torna contradient algunes de les seves pròpies tesis però la que relaciona el llenguatge amb el pensament no la modifica de cap manera. Anys més tard, apareix Martín-Serrano que contradiu el que Wittgenstein pensa.
Per tractar aquesta dissertació prosseguiré de la següent manera: primer de tot faré una breu definició del llenguatge des del nostre punt de vista (diccionari) i la compararé amb el que Wittgenstein considerava que era el llenguatge. Seguidament parlaré de la teoria que tenia Wittgenstein la qual he expressat en el primer paràgraf d’aquesta dissertació. En tercer lloc contrastaré aquesta teoria amb la d’un altre filòsof que va explicar d’una altre manera aquesta situació de no saber explicar quelcom. Finalment, realitzaré una conclusió amb la teoria que crec que és correcte.
El llenguatge és la facultat humana de comunicar els propis pensament o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit[3]. En canvi, per a Wittgenstein, el llenguatge no té una definició sinó que és una forma de vida, una tècnica, un instrument, un laberint de camins. També que és un sistema de comunicació, és quelcom interactiu. A més, afegeix que no és només parlar de les coses i que no te una sola funció (transmetre pensaments)[4].
Nosaltres molts cops tenim quelcom en ment però no sabem com dir-ho, com expressar-ho. Quan ens trobem en aquesta situació nosaltres diem: “no sé com explicar-ho”. En canvi, el que Wittgenstein pensa d’això es que si no ho sabem explicar és que realment no ho sabem. Això ho explica amb la següent teoria. “El punt principal és la teoria del que pot ser expressar per les proposicions, això és, per el llenguatge (i el que ve a ser el mateix, el que pot ser pensat), i el que no pot ser expressat per proposicions si no només mostrat; aquest crec jo, es el problema cardinal de la filosofia”[5]. També diu que el llenguatge existeix perquè es pot pensar i sense el pensament no es podria arribar al llenguatge[6]. Aquí Wittgenstein crea una relació entre el llenguatge i el pensament tan gran que fins i tot si una no hi és s’exclou l’altre, és a dir, si no hi ha pensament no hi haurà llenguatge. Així justifica la meva hipòtesi inicial, ja que si no puc explicar alguna cosa és que realment no està en el meu pensament.
Anys després d’aquesta teoria Martín-Serrano[7] diu quelcom diferent al que va dir Wittgenstein. “Tot el que lingüísticament és significatiu és diferenciat, tot el que puguem distingir és cognitivament diferenciat. La diferenciació lingüística i cognitiva son coincidents. No hi ha una sense l’altre, en conseqüència, per tant el criteri de comunicabilitat radica abans en allò que pot ser pensat. Què és el pensament que no es comunica? Comunicació en potència. Tot el que pot ser pensat, pot ser clarament pensat, tot el que es deixa expressar, es deixa clarament expressar. No saps comunicar?, el problema que es té és que no s’ha pensat bé el que es vol comunicar. Conseqüentment una mala comunicació no és una dificultat lingüística, si no mental; no aclarir  les distincions mentals impedeix establir distincions conceptuals; diferenciacions, articulacions, integracions”[8]. En aquesta cita feta per Martín-Serrano, queda clar que Wittgentein podria estar equivocar i diu clarament, que si pot passar el cas de no saber cpm explicar quelcom. La frase que diu que el pensament que no es comunica és comunicació en potència, crec que és una bona justificació ja que com no s’arriba a expressar no pot ser comunicació en acte. També en la frase que diu que el problema és que no has pensat bé el que vols expressar o comunicar també és cert ja que molts cops potser has d’acabar de aclarir-te les idees i pensar bé com vols explicar quelcom.
En conclusió, podem dir que la teoria que va presentar Wittgenstein no és certa ja que, com diu Martín-Serrano, pot haver la situació en que una persona té en el pensament la idea però no ha pensat bé com o què vol expressar o comunicar per poder donar-se a entendre i que hi hagi una comunicació dels pensaments. A més, com la segona teoria és posterior a la de Wittgenstein podem dir que han pogut haver més factors o coneixements per poder estudiar aquesta tesi i per això en la meva opinió, la segona tesi és correcte ja que he viscut aquesta situació moltes vegades.

Publicat per a Cap comentari:

Tenim un destí? Aquest pot canviar després de cada decisió que prenem?

Publicat per a Cap comentari:


 Si ella es la que ens dóna la vida i ens permet gaudir-la, com és que l'estem destruint?

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)