Opinió d'Origen (pel·lícula)

Per a mi, Origen és una pel·lícula que mostra molt bé el tema de la realitat, el que és real i el que no. Trobo que està molt ben pensada la idea de que si passes molt temps en un dels somnis o no tens alguna cosa que et fagi saber que estàs a la realitat o en un somni (els "tótems"), puguis arribar a pensar que el somni és la teva realitat i, que a coseqüència d'aixo no vulguis tornar ja que et penses que es la realitat pero realment és un somni. Aqeusta idea la elaciono una mica amb les persones de dins la caverna de plató, ja que una d'aquelles persones els diu que hi ha alguna cosa més a fora pero els altren no la creuen perquè estan tancats en la seva realitat i no accepten que una altra persona els digui que la realitat en la que ells viuen no és la de veritat. Però en la meva opinió, penso que és òbvia la reacció de les persones de la caverna ja que si a mi un dia em diguéssin que el mon en el que visc no és la realitat em costaria molt canviar a questa idea ja que seria la realitat que ha estat present en la meva vida des de que vaig néixer. Així que trobo normal la reaccio dels tancats a la caverna i, penso que l'home que ha sigut forçat per veure el que hi ha fora de la caverna hauria de fer el mateix amb els seus companys ja que sino no els aconseguiria convèncer d'aquesta idea. Tot això seria perquè nosaltres ens creiem el que percebem pels sentits i llavors no ens creiem una idea que ens proposen si no la podem comprovar.

Quan morim, ens convertim en éssers complerts? És a dir, arribem a la màxima potència de nosaltres mateixos en el moment en que morim?

Podria ser, que el que estiguem vivint és una realitat com la que vivien les persones de dins de la cova de Plató?

En la meva opinió, podriem estar vivint en un món sensible i no en un intel·ligible per la principal raó de que ens movem pels sentits, identifiquem pels sentits, ens creiem alguna cosa quan la veiem o la sentim, és a dir, que diem que quelcom és real quan ho hem pogut `percebre pels sentits. A més, tot i que el que vivim pot ser una realitat hi ha moltes veritats ocultes: per exemple l'univers. I aquestes veritats ocultes mai les coneixerem totes del tot, per tant, és com si el món on vivim és com la cova de Plató on les persones que hi viuen creuen que allò és la realitat, però, a l'exterior hi ha tot un món del que no en saben res, no saben ni que hi és allà. Per tant, les veritats ocultes em portenn a creure, que no vivim en una realitat completa.

Triangle de Penrose: exemple derealitat possible representable

El triangle de Penrose és un exemple de realitat possible representable ja que el podem representar en un dibuix sobre paper, peró no el podem crear en tres dimensions. El podem veure en dues dimensions però no en tres (creat a l'exterior).

Fitxa tècnica: Nietzsche

Fitxa tècnica: Nietzsche

Nom: Friedrich Wihelm Nietzsche

Naixement - mort: 15 d'octubre de 1844 a Prússia - 25 d'agost de 1900 a Weimar

Obres (exemples):  Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste der Musik
                               Menschiches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister
                               Ecce homo. Wie man wird was man ist