dissabte, 28 de maig del 2016
Com seria l'ésser humà en el seu estat de naturalesa?
Jo cres que l'ésser humà és bo per naturales i que en un món on estigués en el seu estat natural podria viure perfectament. Però coincideixo amb Locke en que hi ha uns drets naturals que s'han de respectar: la llibertat, la vida i la propietat privada. Crec que són uns drets que no ens podem imaginar sense ells. Per tant, penso que si en l'estat de naturalesa es violés algun d'aquests drets naturals es formarien conflictes això portaria a un estat de guerra. Però, també coincideixo amb Rousseau amb que la propietat privada és l'origen de les desigualtats i que això podria portar a un conflicte. Per tant, tot i pensar que l'home és bo per naturalesa, crec que hi ha molts factors que poden influïr que en l'estat de naturalesa no hi hagues una societat estable.
divendres, 27 de maig del 2016
Aristòtil - L'ésser humà és soial per naturalesa
Aristòtil va estudiar les formes de govern possibles i llavors va decidir quina li semblava millor.
Va elaborar una llista de sis formes de govern. Les va classificar segons la seva rectitud (si són rectes, que miren pel bé comú, o desviades) i segons quantes persones manen (una, un grup o molts).
Va elaborar una llista de sis formes de govern. Les va classificar segons la seva rectitud (si són rectes, que miren pel bé comú, o desviades) i segons quantes persones manen (una, un grup o molts).
|
UN
|
POCS
|
MOLTS
|
RECTES
|
REIALESA
|
ARISTOCRÀCIA
|
CIUTADANIA / REPÚBLICA
|
DESVIADES
|
TIRANIA
|
OLIGARQUIA
|
DEMAGÒGIA
|
Aristòtil creu que en algun moment, totes les formes rectes es converteixen en desviades, que hi ha un procés cíclic. Per tant, la reialesa es converteix en tirania, l'aristocràcia en oligarquia i la ciutadania o república en demagògia.
Ell defensa que la millor forma de govern és l'aristocràcia ja que és un grup de persones que saben i són virtuosos i, per tant, poden prendre desicions.
No estic d'acord amb ell ja que crec que la millor forma de govern és la democràcia, ell en diu la república, ja que crec que si s'ha de mirar pel bé comú val més que hi participin el major nombre de persones per poder representar tots els pensaments, sentiments, necessitats i ideologies del poble.
dijous, 26 de maig del 2016
Taula comparativa: Locke, Hobbes i Rousseau
|
LOCKE
|
HOBBES
|
ROUSSEAU
|
ESTAT
NATURAL
|
-L’home
és bo per naturalesa.
-Els
homes tenen tres drets naturals: la vida, la llibertat i la propietat.
-Existeixen
dos tipus de poders: el legislatiu i el executiu.
|
-L’home
és dolent per naturalesa.
-Hi
ha un estat de guerra consranr en el que hi ha por, inseguretat i desordre.
-
No hi ha Dret natural (no hi ha justícia ni injusticia).
|
-L’home
és el bon salvatge.
-Hi
ha un estat de llibertat absoluta.
-Hi
ha dos instints: el sentiment de propietat i l’instint d’autoconservació.
|
PROPIETAT
PRIVADA
|
-És
un dret natural.
|
-És
un dret social (dret positiu). En l’estat de naturalesa no hi ha propietat
privada: tot és de tots.
|
-És
l’origen de les desigualtats.
|
MOTIUS
PACTE
|
-Garantir
els tres drets naturals.
|
-La
conservació de la vida. Promoure la pau, la seguretat i l’ordre.
|
-Retornar
a l’estat natural. Construcció de la ciutadania a través de la naturalesa.
|
LLIBERTAT
|
-És
revocables di el poder polític no garanteix els tres drets naturals.
|
-El
poder associat a la llibertat és irrevocable: es cedeix la llibertar i no es
recupera.
|
-Gràcies
al pacte, la llibertat es veu reforçada.
|
TIPUS
DE PODER RESULTANT
|
-Parlamentarisme.
|
-Absolutisme
monàrquic .
|
-Democràcia
radical o assambleària.
|
diumenge, 22 de maig del 2016
Hannah Arendt
Hannah Arendt va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat. Va treballar molt la qüestió política, el fet polític.
Ella va definir la política com a acció concertada, va dir que l'essència de la política és el poder com a acció concertada. També que el poder mai és propietat d'un sol individu, calen com a mínim dues persones ja que s'ha de compartir l'idea política.
Ella considera que el que fan els governs totalitaris és aconseguir destruïr l'acció concertada. Provoquen que la gent no es pugui agrupar. Promouen l'aïllament, la manca de relacions. Això fa impossible que hi hagi poder en un estat totalitari ja que l'individu és una massa que està totalment controlada per l'estat.
Un estat totalitari no té autoritat, té poder absolut i violència.
Els estats, governs totalitaris impedeixen l'aparició de l'essència de la política.
Per tant, podem dir que la política és poder i acció concertada, però no és autoritat.
Totes aquestes idees es poden veure recollides en una de les obres més importants de Hannah Arendt: Els origens del totalitarisme (1954-1960)
Ella va definir la política com a acció concertada, va dir que l'essència de la política és el poder com a acció concertada. També que el poder mai és propietat d'un sol individu, calen com a mínim dues persones ja que s'ha de compartir l'idea política.
Ella considera que el que fan els governs totalitaris és aconseguir destruïr l'acció concertada. Provoquen que la gent no es pugui agrupar. Promouen l'aïllament, la manca de relacions. Això fa impossible que hi hagi poder en un estat totalitari ja que l'individu és una massa que està totalment controlada per l'estat.
Un estat totalitari no té autoritat, té poder absolut i violència.
Els estats, governs totalitaris impedeixen l'aparició de l'essència de la política.
Per tant, podem dir que la política és poder i acció concertada, però no és autoritat.
Totes aquestes idees es poden veure recollides en una de les obres més importants de Hannah Arendt: Els origens del totalitarisme (1954-1960)
diumenge, 8 de maig del 2016
Dissertació sobre els drets humans
DISSERTACIÓ SOBRE ELS DRETS HUMANS
Aquesta
dissertació tracta sobre els drets humans. He escollit aquest tema ja que sovint em qüestiono si totes les
persones en el món vivim amb els mateixos drets i les mateixes llibertats o si
això només és depèn de la cultura, la zona o l’estat polític en què es trobi un
país. Resulta que, hi ha un grup de països que, tot i ser els drets humans un document que es
destina a totes les persones del planeta (és universal), no el compleixen. Els Drets Humans no
són complerts en molts països, regions i cultures. Els països que els
compleixen menys són: Afganistan, Bielorrússia, Myanmar, Xina, Txad, Cuba,
Guinea, etc.[1]
A més, com diu la revista “Te interesa”, 180 països del món violen d’alguna
manera els Drets Humans[2].
Per tractar
aquesta dissertació prosseguiré de la següent manera: en primer lloc, compondré
una breu definició de Drets Humans i de declaració dels Drets Humans i puntualitzaré
les característiques d’aquests; en segon lloc, explicaré les tres dimensions
que es consideren en els drets humans: dimensió ètica, jurídica i política; en
tercer lloc, desenvoluparé un argument fent referència als Drets Humans (als
punts que componen la declaració). També, aquest punt el relacionaré amb les
característiques dels Drets Humans. Finalment, per comprovar la meva idea
principal (que hi ha països, cultures i regions que no compleixen els Drets
Humans), utilitzaré notícies de diaris per fer aquesta comprovació amb el
suport de tres notícies: la primera fa referència a que les dones iranianes
corren el risc de convertir-se en “màquines de procrear”. La segona farà
referència a un tema actual que afecta a un gran col·lectiu: la sobreexplotació
dels treballadors. I, per últim, un país especial que és el considerat el país
que respecta menys els Drets Humans de les dones i les nenes. Aquest país és
Afganistan.[3]
Els Drets Humans
són els drets que un té pel simple fet de ser humà[4].
La declaració dels Drets Humans és la declaració que es va aprovar al 1948 i
defineix unes normes i una ètica universals, malgrat la diversitat de
civilitzacions i de cultures a la qual va adreçada. També són una idea moral i
una concepció política[5].
Serveixen per protegir la persona davant els estats. Els Drets Humans són
universals, és a dir, tots els éssers humans han de tenir els mateixos drets i
les mateixes obligacions. També, són inalienables, no es poden retirar a cap
persona. En tercer lloc, són indivisibles, per tant, no n’hi ha prou amb
respectar-ne alguns i no d’altres. A més, són interdependents[6].
Com a cinquè punt, són obligatoris ja que tothom els ha de respectar.
Finalment, han de ser històrics, estan en relació amb els canvis que es poden
produir en el món, tant en aspectes culturals i polítics com en les novetats
científiques.[7]
Es considera que
hi ha tres dimensions en la declaració. La primera és la dimensió ètica, i diu
que els Drets Humans expressen valors ètics de la dignitat humana. Això
significa ens els Drets Humans es poden apreciar la llibertat, la igualtat, la
justícia i la solidaritat. La segona és la jurídica i ens expressa que
necessiten el dret positiu perquè el seu acompliment sigui garantit dins d’un
estat. Aquesta dimensió ens indica que per què els Drets Humans es compleixin
hi ha d’haver darrere un grup o un organisme que els controli. En tercer i
últim lloc, trobem la dimensió política que ens fa saber que la declaració
legitima[8]
l’organització sociopolítica basada en la llibertat i participació de la
ciutadania.[9]
Un cas que
demostra que els alguns Drets Humans no són respectats en un país és que a Iran
les dones tenen risc de convertir-se en “màquines de procrear” tal com diu la
notícia “Mujeres iraníes corren riesgo de convertirse en máquinas de procrear”.
Aquesta notícia explica com han hagut una denúncia de l’Amnistia Internacional
sobre que les dones iranianes tenen aquest risc i que se les està prohibint a
treballar, a utilitzar anticonceptius i preservatius per tenir més fills, etc.
En aquesta notícia es pot comprovar com pel fet que estiguin obligades a alguna
cosa o que els prohibeixin quelcom com utilitzar preservatius amb la fi de
tenir més fills, viola el primer article de la Declaració Universal dels Drets
Humans[10]. No
l’està complint ja que li està prohibint un dret a la dona i segons aquests
articles tothom és igual en dignitat i drets. També s’està transgredint
l’article 23[11]
que diu que tothom té dret a treballar.
Un altre cas de
violació dels Drets Humans és la sobreexplotació dels treballadors amb un sou
extremadament baix per les hores que treballen. Aquesta situació està present
en molts països actualment per la crisi. Aquesta sobreexplotació dels
treballadors es pot sobreentendre com una mena “d’esclavitud moderna” i per
tant, s’està transgredint el quart article de la Declaració Universal dels
Drets Humans[12]
que explica que cap persona pot estar sotmesa a esclavitud.
L’últim exemple
que exposaré és la de Afganistan que és el país que vulnera més els Drets
Humans de les dones i les nenes. Allà, les persones del sexe femení pateixen
alts nivells de violència i de discriminació. També tenen una justicia i una
educació insuficient. En aquest cas, s’estan desobeint més d’un article de la
Declaració: primer de tot, l’article 5[13]
que exposa clarament que no hi pot haver tractaments cruels en les persones i
la discriminació, és un tracte cruel; en segon lloc, s’està violant l’article
26[14]
ja que aquest anuncia que tothom té dret a una educació i en el cas d’aquestes
nenes i noies no és una educació del nivell que hauria de ser.
Per concloure,
puc dir que hi ha moltes proves que demostren que hi ha països, regions i
cultures desobeeixen els Drets Humans i això no hauria de succeir ja que si els
Drets Humans són els que defineixen el que pot o no pot tenir una persona, si
no es compleix, és una violació de l’organització de la societat internacional
actual. A part dels tres exemples que he exposat en aquesta dissertació n’hi ha
molts més i això demostra encara més la meva idea principal.
[7] Per veure més desenvolupades les característiques vegeu http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/pensar_drets_humans.pdf pàg. 11-13
[8]
http://dlc.iec.cat/ legitimar: Justificar, fer reconèixer com a legítim.
[9]
Les tres dimensions dels Drets Humans http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/pensar_drets_humans.pdf
pàg. 14
[10]
http://www.un.org/es/documents/udhr/
1r article de la Declaració Universal dels Drets Humans:
“Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y
derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse
fraternalmente los unos con los otros”.
[11]
Article 23: Toda persona tiene derecho al trabajo, a la libre
elección de su trabajo, a condiciones equitativas y satisfactorias de trabajo y
a la protección contra el desempleo.
[12]
Vg. http://www.un.org/es/documents/udhr/
Article 4 de la Declaració Universal
dels Drets Humans: “Nadie estará sometido a
esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están
prohibidas en todas sus formas”.
[13]
Vg. http://www.un.org/es/documents/udhr/
Article 5: Nadie será sometido a torturas ni a
penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.
[14]
Vg. http://www.cimacnoticias.com.mx/node/43586
Article 26: Toda persona tiene derecho a la educación. La educación debe ser gratuita,
al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental. La
instrucción elemental será obligatoria. La instrucción técnica y profesional
habrá de ser generalizada; el acceso a los estudios superiores será igual para
todos, en función de los méritos respectivos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)