Com seria l'ésser humà en el seu estat de naturalesa?

Jo cres que l'ésser humà és bo per naturales i que en un món on estigués en el seu estat natural podria viure perfectament. Però coincideixo amb Locke en que hi ha uns drets naturals que s'han de respectar: la llibertat, la vida i la propietat privada. Crec que són uns drets que no ens podem imaginar sense ells. Per tant, penso que si en l'estat de naturalesa es violés algun d'aquests drets naturals es formarien conflictes això portaria a un estat de guerra.  Però, també coincideixo amb Rousseau amb que la propietat privada és l'origen de les desigualtats i que això podria portar a un conflicte. Per tant, tot i pensar que l'home és bo per naturalesa, crec que hi ha molts factors que poden influïr que en l'estat de naturalesa no hi hagues una societat estable.

Aristòtil - L'ésser humà és soial per naturalesa

Aristòtil va estudiar les formes de govern possibles i llavors va decidir quina li semblava millor.
Va elaborar una llista de sis formes de govern. Les va classificar segons la seva rectitud (si són rectes, que miren pel bé comú, o desviades) i segons quantes persones manen (una, un grup o molts).

	UN	POCS	MOLTS
RECTES	REIALESA	ARISTOCRÀCIA	CIUTADANIA / REPÚBLICA
DESVIADES	TIRANIA	OLIGARQUIA	DEMAGÒGIA

Aristòtil creu que en algun moment, totes les formes rectes es converteixen en desviades, que hi ha un procés cíclic. Per tant, la reialesa es converteix en tirania, l'aristocràcia en oligarquia i la ciutadania o república en demagògia.

Ell defensa que la millor forma de govern és l'aristocràcia ja que és un grup de persones que saben i són virtuosos i, per tant, poden prendre desicions. 

No estic d'acord amb ell ja que crec que la millor forma de govern és la democràcia, ell en diu la república, ja que crec que si s'ha de mirar pel bé comú val més que hi participin el major nombre de persones per poder representar tots els pensaments, sentiments, necessitats i ideologies del poble.

Taula comparativa: Locke, Hobbes i Rousseau

	LOCKE	HOBBES	ROUSSEAU
ESTAT  NATURAL	-L’home és bo per naturalesa. -Els homes tenen tres drets naturals: la vida, la llibertat i la propietat. -Existeixen dos tipus de poders: el legislatiu i el executiu.	-L’home és dolent per naturalesa. -Hi ha un estat de guerra consranr en el que hi ha por, inseguretat i desordre. - No hi ha Dret natural (no hi ha justícia ni injusticia).	-L’home és el bon salvatge. -Hi ha un estat de llibertat absoluta. -Hi ha dos instints: el sentiment de propietat i l’instint d’autoconservació.
PROPIETAT PRIVADA	-És un dret natural.	-És un dret social (dret positiu). En l’estat de naturalesa no hi ha propietat privada: tot és de tots.	-És l’origen de les desigualtats.
MOTIUS PACTE	-Garantir els tres drets naturals.	-La conservació de la vida. Promoure la pau, la seguretat i l’ordre.	-Retornar a l’estat natural. Construcció de la ciutadania a través de la naturalesa.
LLIBERTAT	-És revocables di el poder polític no garanteix els tres drets naturals.	-El poder associat a la llibertat és irrevocable: es cedeix la llibertar i no es recupera.	-Gràcies al pacte, la llibertat es veu reforçada.
TIPUS DE PODER RESULTANT	-Parlamentarisme.	-Absolutisme monàrquic .	-Democràcia radical o assambleària.

Hannah Arendt

Hannah Arendt va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat. Va treballar molt la qüestió política, el fet polític.
Ella va definir la política com a acció concertada, va dir que l'essència de la política és el poder com a acció concertada. També que el poder mai és propietat d'un sol individu, calen com a mínim dues persones ja que s'ha de compartir l'idea política.
Ella considera que el que fan els governs totalitaris és aconseguir destruïr l'acció concertada. Provoquen que la gent no es pugui agrupar. Promouen l'aïllament, la manca de relacions. Això fa impossible que hi hagi poder en un estat totalitari ja que l'individu és una massa que està totalment controlada per l'estat.
Un estat totalitari no té autoritat, té poder absolut i violència.
Els estats, governs totalitaris impedeixen l'aparició de l'essència de la política.
Per tant, podem dir que la política és poder i acció concertada, però no és autoritat.
Totes aquestes idees es poden veure recollides en una de les obres més importants de Hannah Arendt: Els origens del totalitarisme   (1954-1960)

Dissertació sobre els drets humans

DISSERTACIÓ SOBRE ELS DRETS HUMANS

Aquesta dissertació tracta sobre els drets humans. He escollit aquest tema  ja que sovint em qüestiono si totes les persones en el món vivim amb els mateixos drets i les mateixes llibertats o si això només és depèn de la cultura, la zona o l’estat polític en què es trobi un país. Resulta que, hi ha un grup de països que, tot i ser els drets humans un document que es destina a totes les persones del planeta (és universal), no el compleixen. Els Drets Humans no són complerts en molts països, regions i cultures. Els països que els compleixen menys són: Afganistan, Bielorrússia, Myanmar, Xina, Txad, Cuba, Guinea, etc.[1] A més, com diu la revista “Te interesa”, 180 països del món violen d’alguna manera els Drets Humans[2].

Per tractar aquesta dissertació prosseguiré de la següent manera: en primer lloc, compondré una breu definició de Drets Humans i de declaració dels Drets Humans i puntualitzaré les característiques d’aquests; en segon lloc, explicaré les tres dimensions que es consideren en els drets humans: dimensió ètica, jurídica i política; en tercer lloc, desenvoluparé un argument fent referència als Drets Humans (als punts que componen la declaració). També, aquest punt el relacionaré amb les característiques dels Drets Humans. Finalment, per comprovar la meva idea principal (que hi ha països, cultures i regions que no compleixen els Drets Humans), utilitzaré notícies de diaris per fer aquesta comprovació amb el suport de tres notícies: la primera fa referència a que les dones iranianes corren el risc de convertir-se en “màquines de procrear”. La segona farà referència a un tema actual que afecta a un gran col·lectiu: la sobreexplotació dels treballadors. I, per últim, un país especial que és el considerat el país que respecta menys els Drets Humans de les dones i les nenes. Aquest país és Afganistan.[3]

Els Drets Humans són els drets que un té pel simple fet de ser humà[4]. La declaració dels Drets Humans és la declaració que es va aprovar al 1948 i defineix unes normes i una ètica universals, malgrat la diversitat de civilitzacions i de cultures a la qual va adreçada. També són una idea moral i una concepció política[5]. Serveixen per protegir la persona davant els estats. Els Drets Humans són universals, és a dir, tots els éssers humans han de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions. També, són inalienables, no es poden retirar a cap persona. En tercer lloc, són indivisibles, per tant, no n’hi ha prou amb respectar-ne alguns i no d’altres. A més, són interdependents[6]. Com a cinquè punt, són obligatoris ja que tothom els ha de respectar. Finalment, han de ser històrics, estan en relació amb els canvis que es poden produir en el món, tant en aspectes culturals i polítics com en les novetats científiques.[7]

Es considera que hi ha tres dimensions en la declaració. La primera és la dimensió ètica, i diu que els Drets Humans expressen valors ètics de la dignitat humana. Això significa ens els Drets Humans es poden apreciar la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat. La segona és la jurídica i ens expressa que necessiten el dret positiu perquè el seu acompliment sigui garantit dins d’un estat. Aquesta dimensió ens indica que per què els Drets Humans es compleixin hi ha d’haver darrere un grup o un organisme que els controli. En tercer i últim lloc, trobem la dimensió política que ens fa saber que la declaració legitima[8] l’organització sociopolítica basada en la llibertat i participació de la ciutadania.[9]

Un cas que demostra que els alguns Drets Humans no són respectats en un país és que a Iran les dones tenen risc de convertir-se en “màquines de procrear” tal com diu la notícia “Mujeres iraníes corren riesgo de convertirse en máquinas de procrear”. Aquesta notícia explica com han hagut una denúncia de l’Amnistia Internacional sobre que les dones iranianes tenen aquest risc i que se les està prohibint a treballar, a utilitzar anticonceptius i preservatius per tenir més fills, etc. En aquesta notícia es pot comprovar com pel fet que estiguin obligades a alguna cosa o que els prohibeixin quelcom com utilitzar preservatius amb la fi de tenir més fills, viola el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans[10]. No l’està complint ja que li està prohibint un dret a la dona i segons aquests articles tothom és igual en dignitat i drets. També s’està transgredint l’article 23[11] que diu que tothom té dret a treballar.

Un altre cas de violació dels Drets Humans és la sobreexplotació dels treballadors amb un sou extremadament baix per les hores que treballen. Aquesta situació està present en molts països actualment per la crisi. Aquesta sobreexplotació dels treballadors es pot sobreentendre com una mena “d’esclavitud moderna” i per tant, s’està transgredint el quart article de la Declaració Universal dels Drets Humans[12] que explica que cap persona pot estar sotmesa a esclavitud.

L’últim exemple que exposaré és la de Afganistan que és el país que vulnera més els Drets Humans de les dones i les nenes. Allà, les persones del sexe femení pateixen alts nivells de violència i de discriminació. També tenen una justicia i una educació insuficient. En aquest cas, s’estan desobeint més d’un article de la Declaració: primer de tot, l’article 5[13] que exposa clarament que no hi pot haver tractaments cruels en les persones i la discriminació, és un tracte cruel; en segon lloc, s’està violant l’article 26[14] ja que aquest anuncia que tothom té dret a una educació i en el cas d’aquestes nenes i noies no és una educació del nivell que hauria de ser.

Per concloure, puc dir que hi ha moltes proves que demostren que hi ha països, regions i cultures desobeeixen els Drets Humans i això no hauria de succeir ja que si els Drets Humans són els que defineixen el que pot o no pot tenir una persona, si no es compleix, és una violació de l’organització de la societat internacional actual. A part dels tres exemples que he exposat en aquesta dissertació n’hi ha molts més i això demostra encara més la meva idea principal.

---

[1] Vegeu tambéhttp://noticias.univision.com/slideshow/28101/2010-12-09/mundo/fotos/los-paises-que-mas-violan

[2] Vg. Article sencer http://www.teinteresa.es/mundo/paises-suspenden-Derechos-Humanos_0_1045097305.html

[3] Vg. http://www.cimacnoticias.com.mx/node/43586

[4] Vg. http://www.humanrights.com/what-are-human-rights.html

[5] Vg. http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/pensar_drets_humans.pdf  pàg. 9

[6] http://dlc.iec.cat/ interdependència: fet de dependre de quelcom de manera recíproca.

[7] Per veure més desenvolupades les característiques vegeu http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/pensar_drets_humans.pdf pàg. 11-13

[8] http://dlc.iec.cat/ legitimar: Justificar, fer reconèixer com a legítim.

[9] Les tres dimensions dels Drets Humans http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/pensar_drets_humans.pdf pàg. 14

[10] http://www.un.org/es/documents/udhr/ 1r article de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”.

[11] Article 23: Toda persona tiene derecho al trabajo, a la libre elección de su trabajo, a condiciones equitativas y satisfactorias de trabajo y a la protección contra el desempleo.

[12] Vg. http://www.un.org/es/documents/udhr/  Article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidas en todas sus formas”.

[13] Vg. http://www.un.org/es/documents/udhr/ Article 5: Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.

[14] Vg. http://www.cimacnoticias.com.mx/node/43586   Article 26: Toda persona tiene derecho a la educación. La educación debe ser gratuita, al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental. La instrucción elemental será obligatoria. La instrucción técnica y profesional habrá de ser generalizada; el acceso a los estudios superiores será igual para todos, en función de los méritos respectivos.

Opinió d'Origen (pel·lícula)

Per a mi, Origen és una pel·lícula que mostra molt bé el tema de la realitat, el que és real i el que no. Trobo que està molt ben pensada la idea de que si passes molt temps en un dels somnis o no tens alguna cosa que et fagi saber que estàs a la realitat o en un somni (els "tótems"), puguis arribar a pensar que el somni és la teva realitat i, que a coseqüència d'aixo no vulguis tornar ja que et penses que es la realitat pero realment és un somni. Aqeusta idea la elaciono una mica amb les persones de dins la caverna de plató, ja que una d'aquelles persones els diu que hi ha alguna cosa més a fora pero els altren no la creuen perquè estan tancats en la seva realitat i no accepten que una altra persona els digui que la realitat en la que ells viuen no és la de veritat. Però en la meva opinió, penso que és òbvia la reacció de les persones de la caverna ja que si a mi un dia em diguéssin que el mon en el que visc no és la realitat em costaria molt canviar a questa idea ja que seria la realitat que ha estat present en la meva vida des de que vaig néixer. Així que trobo normal la reaccio dels tancats a la caverna i, penso que l'home que ha sigut forçat per veure el que hi ha fora de la caverna hauria de fer el mateix amb els seus companys ja que sino no els aconseguiria convèncer d'aquesta idea. Tot això seria perquè nosaltres ens creiem el que percebem pels sentits i llavors no ens creiem una idea que ens proposen si no la podem comprovar.

Quan morim, ens convertim en éssers complerts? És a dir, arribem a la màxima potència de nosaltres mateixos en el moment en que morim?